Hi havia una vegada una dona que buscava feina. Aquella dona es deia Gertrudis. Enganxava cartells arreu de la ciutat per si algú la necessitava.
Un dia la família Torrent es va interessar en la Gertrudis, i la va llogar perquè netegés casa seva cada dissabte.
La família Torrent la formaven la mare (cuinera), el pare (inventor), i el fill (futur músic). Eren desendreçats, i cada dissabte la Gertrudis tenia molta estona de feina entre endreçar i netejar.
La Gertrudis, cansada d’endreçar, va inventar , en secret, un raig que posava totes les coses que tocava al seu lloc.
La Gertrudis utilitzava aquell raig cada dissabte, fins que es va acabar espatllant i va fer que al les partitures on hi va anar a parar en sortissin les notes i s’escampessin per tota la casa.
Aquelles partitures pertanyien al fill, que demà passat havia de fer un concert molt important.
Quan se’n va adonar faltava un dia pel concert. I les partitures continuaven blanques.
Ho va explicar als seus pares, però no se’ls va acudir en cap moment que allò fos idea de la Gertrudis.
També en secret, la Gertrudis escoltava el que deien a través d’un micròfon ocult en un altaveu.
En aquell moment escoltaven música i la Gertrudis no va entendre bé el que deien i es va pensar que el concert era al cap d’una setmana i que dissabte podria confessar i ajudar-los.
Van deduir que fossin on fossin les notes havien d’haver deixat rastre de tinta.
El pare va fer un detector de tinta, i van començar a buscar.
Amb el detector de tinta va ser fàcil trobar les notes, però encara en faltaven 2, amagades en llocs on el detector no hi arribava.
Se’ls van acudir uns quants llocs: a la nevera, al congelador, al forn, al microones, al soterrani, o a les golfes.
Van mirar a aquests 6 llocs i hi van trobar les 2 notes que faltaven.
Els quedaven tres misteris per resoldre: qui/que, com, i per que ho havia fet.
La Gertrudis, que ho havia sentit tot, va anar a dir a la família Torrent tot el que en sabia, i van acordar que no la despatxarien, però que no ho tornès a fer mai més.
Va arribar el dia del concert, i les partitures continuaven en blanc. Tenien les notes, els fulls, sabien que ho havia fet la Gertrudis, sabien com i amb que ho havia fet, ...,però no havien reconstruït les partitures.
El pare va anar a buscar la Gertrudis a casa seva amb el cotxe, per demanar-li el raig, invertir-ne l’efecte, i reconstruir les partitures.
Així ho va fer, i va reconstruir les partitures.
Va arribar l’hora del concert, i es van adonar que les notes s’havien barrejat i desordenat.
Van demanar al seu mestre de música si els hi podria deixar unes partitures. Els hi va deixar i el fill va poder tocar en el concert perfectament.
Al final res del que havien fet va servir, el concert es va fer igualment i va quedar molt bé.
“ Que estrany “ pensava el mestre de música, “ em pensava que havia donat partitures a tothom. Si que sóc despistat, la pròxima vegada vigilaré més. “
Ferran Sebarroja Torra
10 anys
dijous, 13 / agost / 2009
dilluns, 10 / agost / 2009
2n. missatge
pensant-ho millor, el millor conte és el pla de la dona de la neteja(tambè l'estic fent).
dimarts, 7 / juliol / 2009
Primer missatge!
Hola!!
Em dic Ferran.
Aquests contes els faig quasi cada tarda des del dia que teniem festa a l'escola a la tarda. M'aborria i ara em dedico a fer contes.
Segons la mare, El poble dels objectes negats és el que més li ha agradat, però jo crec que el millor és El monstre de sota el llit( encara l'estic fent ).
Fins després!!
Em dic Ferran.
Aquests contes els faig quasi cada tarda des del dia que teniem festa a l'escola a la tarda. M'aborria i ara em dedico a fer contes.
Segons la mare, El poble dels objectes negats és el que més li ha agradat, però jo crec que el millor és El monstre de sota el llit( encara l'estic fent ).
Fins després!!
divendres, 3 / juliol / 2009
dimecres, 24 / juny / 2009
L'escrarabat Pau la nevera
Temps era temps, un escarabat anomenat Pau tenia tanta gana i tant poc menjà que es va ficar a la nevera de la casa on hi tenia el cau.
Dins la nevera hi feia molt fred per a ell, però al cap de dos minuts ja s’hi havia acostumat.
Es va dedicar a buscar menjà, i hi va trobar 10 iogurts, 5 gelats, 6 ampolles de begudes, 1 plat amb sobres de macarrons, 1 altre plat amb sobres d’espaguetis, i 1 últim plat amb sobres de bledes. També hi havia 4 pots de salsa, un de tomàquet, un de ket xup, un de maionesa, i , finalment, un de mostassa.
Quasi tot això li agradava i no sabia per que començar. Finalment es va decidir i es va menjar un iogurt.
Ja en va tenir prou, i es va adormir allà on era.
Mentre dormia, l’amo de la casa va obrir la nevera i, en veure l’escarabat Pau va anar corrent a agafar un insecticida.
En Pau es va despertar i, en veure que estava en perill, es va escapar i va anar a parar a un lloc on no li arribava l’insecticida, sota la safata on hi posen els ous.
Quan en va sortir ja estava fora de perill, però volia sortir de la nevera.
Es va quedar a la part de baix de la nevera, esperant que s’obrís.
Al cap de 5 minuts d’esperar-se un noi, fill d’aquell senyor, va obrir la nevera per agafar un gelat. L’escarabat Pau en va sortir i va tornar al seu cau.
Des d’aleshores en Pau ja no va tornar a entrar a la nevera.
( continuarà )
Ferran Sebarroja Torra
10 anys
Dins la nevera hi feia molt fred per a ell, però al cap de dos minuts ja s’hi havia acostumat.
Es va dedicar a buscar menjà, i hi va trobar 10 iogurts, 5 gelats, 6 ampolles de begudes, 1 plat amb sobres de macarrons, 1 altre plat amb sobres d’espaguetis, i 1 últim plat amb sobres de bledes. També hi havia 4 pots de salsa, un de tomàquet, un de ket xup, un de maionesa, i , finalment, un de mostassa.
Quasi tot això li agradava i no sabia per que començar. Finalment es va decidir i es va menjar un iogurt.
Ja en va tenir prou, i es va adormir allà on era.
Mentre dormia, l’amo de la casa va obrir la nevera i, en veure l’escarabat Pau va anar corrent a agafar un insecticida.
En Pau es va despertar i, en veure que estava en perill, es va escapar i va anar a parar a un lloc on no li arribava l’insecticida, sota la safata on hi posen els ous.
Quan en va sortir ja estava fora de perill, però volia sortir de la nevera.
Es va quedar a la part de baix de la nevera, esperant que s’obrís.
Al cap de 5 minuts d’esperar-se un noi, fill d’aquell senyor, va obrir la nevera per agafar un gelat. L’escarabat Pau en va sortir i va tornar al seu cau.
Des d’aleshores en Pau ja no va tornar a entrar a la nevera.
( continuarà )
Ferran Sebarroja Torra
10 anys
dimarts, 23 / juny / 2009
L'escarabat Pau al camp
( continuació )
En Pau tornava a tenir gana, però aquesta vegada va sortir de la casa i, com que era una casa de pagès, va anar al camp de la casa a menjar bledes, patates, espinacs, cebes i raves.
Al camp hi va trobar, primer de tot, una fila de formigues.
Com que feia molt temps que no sortia de la casa, va seguir les formigues amb la intenció d’arribar al lloc on trobaven el menjà per agafar-ne, però es va equivocar i va acabar arribant al cau de les formigues.
Va deixar córrer això de seguir formigues, i va entrar al camp.
Dins el camp hi va trobar raves, pastanagues, patates, cols, espinacs, i bledes. Va començar menjant dues pastanagues. Després, una col. Seguidament, quatre raves. Finalment, tres fulles de bleda i tres d’espinacs.
Va quedar molt tip i, per passar l’estona, va passejar pel camp.
Durant el passeig, més d’un ocell se’l va voler menjar, però cap d’ells no va poder.
A part dels ocells, hi va trobar marietes, cucs, erugues, papallones, sargantanes, i insectes.
Quan es va cansar de caminar va agafar provisions per un mes i va tornar al seu cau.
Va guardar les provisions al rebost i va anar a fer una migdiada.
I, a partir d’aquell dia, en Pau es va fer el seu propi hort.
Ferran Sebarroja Torra
10 anys
En Pau tornava a tenir gana, però aquesta vegada va sortir de la casa i, com que era una casa de pagès, va anar al camp de la casa a menjar bledes, patates, espinacs, cebes i raves.
Al camp hi va trobar, primer de tot, una fila de formigues.
Com que feia molt temps que no sortia de la casa, va seguir les formigues amb la intenció d’arribar al lloc on trobaven el menjà per agafar-ne, però es va equivocar i va acabar arribant al cau de les formigues.
Va deixar córrer això de seguir formigues, i va entrar al camp.
Dins el camp hi va trobar raves, pastanagues, patates, cols, espinacs, i bledes. Va començar menjant dues pastanagues. Després, una col. Seguidament, quatre raves. Finalment, tres fulles de bleda i tres d’espinacs.
Va quedar molt tip i, per passar l’estona, va passejar pel camp.
Durant el passeig, més d’un ocell se’l va voler menjar, però cap d’ells no va poder.
A part dels ocells, hi va trobar marietes, cucs, erugues, papallones, sargantanes, i insectes.
Quan es va cansar de caminar va agafar provisions per un mes i va tornar al seu cau.
Va guardar les provisions al rebost i va anar a fer una migdiada.
I, a partir d’aquell dia, en Pau es va fer el seu propi hort.
Ferran Sebarroja Torra
10 anys
dilluns, 22 / juny / 2009
Un dia normal de la vida d'en Pau
Un dia de bon matí, en Pau es desperta a les 7:00, es lleva i es dutxa. Mentre es dutxa, canta cançons del seu grup de música preferit.
Quan s’acaba de dutxar es vesteix segons el temps que el dia anterior van dir que faria al telenotícies.
Quan ja s’ha vestit esmorza cereals amb llet i colacao.
Seguidament agafa la motxilla i va a l’escola amb uns amics seus.
S’avorreix i espera impacientment durant les primeres assignatures fins que arriba l’hora del pati.
Durant la mitja hora de pati menja un entrepà de tonyina i juga amb la resta de la seva classe a futbol.
En les assignatures de desprès del pati està atent i més despert que abans.
A la una del migdia, quan acaben les classes del matí, va caminant a casa seva per dinar.
Normalment dina macarrons, arròs, croquetes, o verdura.
Mentre dina mira les sèries que més li agraden de TV, que són Avatar i One Piece.
Torna a l’escola i treballa de valent de les tres a les cinc de la tarda.
A dos quarts de sis va a teatre amb els seu millor amic, en Guillem.
Quan acaba teatre va a seva casa, berena i fa els deures.
Quan acaba de fer els deures es torna a dutxar i, en acabat, sopa.
Quan acaba de sopar llegeix al seu llit fins que s’adorm.
I, excepte els dies festius o els paps de setmana, va repetint el mateix.
Ferran Sebarroja Torra
10 anys
Quan s’acaba de dutxar es vesteix segons el temps que el dia anterior van dir que faria al telenotícies.
Quan ja s’ha vestit esmorza cereals amb llet i colacao.
Seguidament agafa la motxilla i va a l’escola amb uns amics seus.
S’avorreix i espera impacientment durant les primeres assignatures fins que arriba l’hora del pati.
Durant la mitja hora de pati menja un entrepà de tonyina i juga amb la resta de la seva classe a futbol.
En les assignatures de desprès del pati està atent i més despert que abans.
A la una del migdia, quan acaben les classes del matí, va caminant a casa seva per dinar.
Normalment dina macarrons, arròs, croquetes, o verdura.
Mentre dina mira les sèries que més li agraden de TV, que són Avatar i One Piece.
Torna a l’escola i treballa de valent de les tres a les cinc de la tarda.
A dos quarts de sis va a teatre amb els seu millor amic, en Guillem.
Quan acaba teatre va a seva casa, berena i fa els deures.
Quan acaba de fer els deures es torna a dutxar i, en acabat, sopa.
Quan acaba de sopar llegeix al seu llit fins que s’adorm.
I, excepte els dies festius o els paps de setmana, va repetint el mateix.
Ferran Sebarroja Torra
10 anys
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
